moi de tiana

continua la gira...

bé, aquí us deixo el cartell promocional de l'espectacle aburrit que s'està representant darrerement els dijous al vespre a la casa de les rajoles, a Tiana, on podem confirmar que fins i tot s'ha rumorejat un imminent passe amb públic en el context de la gira que continua...

un abecedari

sóc un bitllet de 5 €uros

i sí, clar, clar que em molaria més ser de 50 ò de 100...
però bueno, almenys sóc un bitllet!
pitjor seria ser una moneda, no?
a veure, igual de les de 2 € encara, que ets la més heavy, o d'1, el típic €uret, vale, encara fas algo, però imagina't ser una moneda de 10 ò 20 cèntims...
ò de 5, que n'hi ha que sembla que ja ni les vegin...
és ben terrible, pobrets cèntims...
existint com existeixen, segons he sentit a dir, bitllets de fins a 500€, és vergonyós que hi hagi qui s'ha de conformar en ser una moneda, especialment de les de menys d'1€...
jo tinc bastants amics que són bitllets de 10 €, inclús algun col·lega de 20, i conec més d'un bitllet de 50 € amb qui m'he relacionat afablement en diverses ocasions... un dia fins i tot em va semblar veure'n passar un de 200 €, però ell no em va veure, i si ho va fer va dissimular i no em va ni saludar...
i al mateix temps he conegut monedes d'1 i 2 cèntims

pobres...

una tragèdia, sí...

les que em cauen molt bé són les de 50 cèntims, no sé perquè, però és així, tenim com una conexió especial o algo, i sempre conectem tan i tan bé i fem tan bones migues i amigues...
potser pel 5 aquest, no sé, sóc bastant dels numeròlegs, jo...
clar, com que sóc un bitllet de cinc €uros...
m'agrada ser un bitllet de 5 €
no sé per quant de temps podré seguir-ho essent
de moment ho accepto i en gaudeixo
sóc un bitllet de 5 € i existeixo

més feliç i més trist

feliç d'entendre a vegades que entenc més coses,
de difenrents maneres;
d'entendre que a vegades no cal entendre-ho d'una forma tan racional,
sinó més sensitiva,
acceptant,
intuïnt la realitat...

cosa que a vegades també et pot fer sentir més trist
perquè entens coses diferents,
o de diferent manera,
per la forma en que ara estàs en les coses
i sents la tristesa gran que de vegades hi ha en tot

però aquesta manera d'entendre-ho també et fa estar més feliç
per la sensació d'absurd, d'unitat,
de que al cap i a la fi és tot la mateixa realitat,
la de veritat,
la realitat en la que jo també hi sóc

perquè sí, formo part d'aquesta cosa gran
o tan gran
que és la realitat, el tot aquest...
som som això

quina merda collons no poder-ho explicar millor!
perquè és una sensació,
una manera de sentir-me que si la intento racionalitzar
per posar-la aquí en paraules ja se'n va,
la perdo, no la puc expressar...
collons
com mola!
sentir-la...