feliç d'entendre a vegades que entenc més coses,
de difenrents maneres;
d'entendre que a vegades no cal entendre-ho d'una forma tan racional,
sinó més sensitiva,
acceptant,
intuïnt la realitat...
cosa que a vegades també et pot fer sentir més trist
perquè entens coses diferents,
o de diferent manera,
per la forma en que ara estàs en les coses
i sents la tristesa gran que de vegades hi ha en tot
però aquesta manera d'entendre-ho també et fa estar més feliç
per la sensació d'absurd, d'unitat,
de que al cap i a la fi és tot la mateixa realitat,
la de veritat,
la realitat en la que jo també hi sóc
perquè sí, formo part d'aquesta cosa gran
o tan gran
que és la realitat, el tot aquest...
som som això
quina merda collons no poder-ho explicar millor!
perquè és una sensació,
una manera de sentir-me que si la intento racionalitzar
per posar-la aquí en paraules ja se'n va,
la perdo, no la puc expressar...
collons
com mola!
sentir-la...
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Suposo que la realitat és una, i la manera d'interpretar-la tant subjectiva com individualitats i condicionaments hi ha. És llònst de que ploure plou, pero mai plou al gust de tothom, no?
Si que mola, si!
i mola que fins i tot quan et sents fora, estàs dins (bueno, si ets una pilota de futbol, igual és una mica diferent, ¿no?)
Publicar un comentario