apologia de l'esternut

una cosa que m'encanta dels esternuts, entre d'altres, és que és un gran descreuador de cames, postura altrament altament perjudiciosa o poc beneficiosa, segons com es miri, o en quin sentit parlem.
per exemple, hi ha qui creu que és millor estar amb les cames descreuades, més aviat paral·leles i rectes, ben assegut quan algú seu, per qüestions òbvies de postura corporal bàsica i millora en la respiració global del cos.
ja l'he tornat a pillar, sí sí, claríssim.
així, un esternut sobtat, en un moment donat, i segons amb quina força vingui, o quina intensitat agafi en la velocitat de reacció de qui estornuda, bé ens podria ben servir com a separador de cames quan seiem, en cas de seure amb les cames com creuades; més que res per la por de que algun moc veloç aparegui a gran velocitat sortint del nostre nas o boca, qui sap, i caigui sobre els nostres pantalons, faldilles, cuixes, o cos en qualsevol cas.
més encara si es tenen les mans ocupades amb algun llibre, cigarret o objecte imaginat, que ens impedeixi evitar l'impacte del moc sobre la nostra roba, sobretot si anem vestits...
no, millor que vagi a parar a terra, nosaltres amb les cames ben posades i el cos respirant bé, ja decidirem si el recollim o l'ignorem o a veure què en fem, faríem o farem.
salut! doncs, i a separar-les quan volguem, que també podria ser que tot això no sigui ben bé així, o fins i tot que sigui totalment diferent i no tingui res a veure amb la veritat...
la de veritat, vull dir,
la realitat

1 comentario:

ariadna guasch dijo...

un dia a l'autobús una senyora en va fer disset (sense mocs). ella anava fent, com qui fa ganxet.