una altra súper lesson del llull

és que és un maestro aquest nano...
buenu, com tants,
com tots fins i tot diria...
va passar diumenge passat al matí, vaig tenir la sort de viure-ho en directe
érem al tiriti esmorzant, havíem de nar cap a cal cens, i ell va sortir dient:
"mira com salto!"
i va fer un parell o tres de salts des de la porta cap amunt i lluny, i després del tercer o quart salt se sent un cling cling de moneda que cau i veig un euro reclincant pel terra.
El llull lo primer que diu és "no és meu, eh!"
i llavors l'agafa, i ens mira a nosaltres que li estem dient "mira, t'ha caigut del cel perquè has saltat tan bé", fins i tot a la taula del costat hi havia el xaval aquest, el sergio, que li deia "per xuxes, para gastartelo en xuxes"
però ell es mira l'euro, ens mira a nosaltres i les bajanades que diem, es torna a mirar l'euro i el tira, a la mierda, aíxí com cap enrere i cap amunt.
aixeca l'altra mà i ensenyant-nos-el diu: "tinc un croissant, jo"
ha!
Té cinc anys, el llullu, però va oferir-nos una escenificació en viu de la famosa frase del cap indi, no sé si era en seattle, o no sé quin, de que fins que no pesquem l'últim peix i tallem l'últim arbre i tal no entendrem que els diners no es mengen.
jo em vaig emocionar.
llàstima que quan marxàvem el xaval aquest, el sergio, que deu tenir la meva edat, suposo que no va suportar el pes de veure un nen de cinc anys desviant-se de la veritat i li va dir "ei, agafa l'euro, que està aquí terra encara", i en llull no volia, però al final, pressionat per la insistència del colapse que havia provocat la seva acció en aquell humà, a qui se li trancaven tots els esquemes de tot el que fins llavors havia tingut claríssim, al final el llull va agafar la puta moneda de mala gana i se la va posar a la butxaca, pujant al cotxe malhumorat perquè un cop més el grans s'havien entestat a embrutar-li l'ànima amb aquell collons de tros de cosa que ell no volia tenir.