no sé, últimament estic flipant una miqueta...
vull dir, a veure:
fer una mica d'exercici, esport fins i tot, vale, ho entenc i accepto que pot estar bé, com cuidar l'alimentació, vigilar mínimament el que menges, perquè som el que mengem..., vale, perfecte
ara, d'aquí a la obsessió de la nostra societat per no tenir el cos que tenim...
és com si... no sé, molt macu això de sigues tu mateix que està tan de moda, que ja a nivell de personalitat em costa, perquè viure on visc, tal com visc, em sembla que m'impedeix completament ser jo mateix, perquè sempre s'ha de fer alguna cosa que no vols fer i que si fossis tu mateix no la faries, etc, etc...
ara, lo que vinc a dir és que ser tu mateix crec que també inclou ser qui ets a nivell físic, ser la persona que ets, el cos que ets
i sí, cuidar-se una mica pot ser necessari, sobretot per estar sa i sentir-te bé, fort, enèrgic, guapo, o guapa, brillant, lo que sigui...
i estar felç i sentir-se realitzat pot ajudar, ho pillo...
però redéu, aquesta obsessió que veig aquí i allà per tenir el cos que no tenim, per ser qui no som....
collons, és que semblem el michael jackson quan es va fer blanc!!
jo vull ser qui sóc!!
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
12 comentarios:
hauré d'enviar aquest comentari a totes les companyes de feina que fa un parell de setmanes han començat les seves operacions bikini tan típiques d'aquesta època.
jo estic bé amb el meu cos. potser hauria de fer una mica més d'esport, per tot això de la salut i que quan arribem a la vellesa no ens podrem ni moure, prò el ritme de vida que porto m'impedeix d'anar a fer esport! prefereixo intentar dormir 6 hores al dia, perquè més no puc! això sí! ara, quan baixo del metro, en comptes d'agafar el bus, faig les dues parades caminant (i que consti que és costa a munt i que faig una bona suada, eh????). com et dic, ho faig més per salut, que no pas per treure'm res!
permet-me que et pregunti, prò ja saps que no cal respondre: a què et refereixes quan dius que no pots ser tu completament? quines circumstàncies t'ho impedeixen?
És curiós ens és tan difícil ser REALS! De com ens volem convertir en androgenicitat i mentrestant el temps passa, la vida no espera i els somriures s'apaguen.
M'entristeix...
Ai... si la resta de mortals hagués nascut amb un cos perfecte com el meu...
(això és el que hem de pensar tots home! i llestos!)
Jo crec que la gent que fa mans i mànigues per "millorar" l'apariència i que castiga el cos per seguir normes estètiques de forma exagerada, amaga problemes de fons que vol compensar d'aquesta manera, o sigui, castigant-se i deixant-se manipular. No crec que aquestes persones que lluiten tant pel físic es sentin del tot bé.
A vegades costa molt acceptar-se un mateix... I hi ha tanta gent que no s'accepta que se'n fa negoci...
FELICITATS MOI de TIANA!!!
Feliz pájaro día to you!
hola, et noto una mica estressat per tot el tema, no per tú si no pel que t'envolta, clar que si vius a Tiana ho puc entendre. Sort que no tots els "tianencs"(com us dieu?) sou igual. Si et val et diré que a tot arreu hi ha aquesta falera de semblar es que no ets, i deu ens guard de fer coses que no ens vinguin de gust pel sols fet d'agradar a....a qui? al teu company/a val, però la resta? a la resta que els.........
Saps, et conec per altres blocs tianencs que visito i et diré que m'agrada la gent autentica i planera, més aviat amb uns kilets de mes que de menys i mira, ves per on, si tenen un xic d'entrades o totes senceres millor, ja saps a que em refereixo!
endavant amb el cos que tenim i visca siguem com siguem.
i per cert, m'oblidava, estic totalment d'acord amb la núr, que vol dir que no pots ser tú completament????? ni et pasi pel cap semblant tonteria nano!
no sé com dir-ho, és una sensació que he tingut a vegades, com si... no sé, només el fet de viure en una societat en que molts cops has d'anar a llocs on no voldries anar a fer coses que si fossis tal com ets no faries, ja m'impedeix ser qui sóc, o intentar saber com sóc o com seria si pogués simplement quedar-me a casa mirant el cel, escoltant els ocellets, parlant amb les plantes, que potser en algun moment és el que faria si pogués ser com sóc, però tampoc ho sé, perquè clar, com seria jo si no tingués totes aquestes inseguretats i aquestes necessitats que potser en molts casos no són tan necessàries?
no sé, veig gent amargada dins els cotxes, fent cua a les rondes, amargats perquè han passat tot el dia tancats en una oficina o venent el seu temps per poder viure i comprar menjar i pagar hipoteques o no sé què, i potser sí que som humans i necessitem menjar, vale, i si els dies que plou, en comptes d'estar a la intempèrie tenim un lloc on aixoplugar-nos, perfecte, m'encanten les cases, però pel fet de ser un tros de planeta que ha nascut aquí no sé si haig de...
ui ui, com me'n vaig avui...
buenu, i això, no és només el fet social, sinó també l'herència traumàtica que arrosseguem, perquè els nostres pares eren nens que es van fer una mica més grans i van tenir fills, però encara estaven traumats per les movides dels seus pares, que al seu temps havien pillat de les dels seus, etc...
i jo espero netejar-me tant com pugui per transmetre la mínima merda possible als meus descendens, tot i que sé que algo segur que els hi passaré...
en fin, tampoc ho tinc molt clar, és només una sensació que he sentit a vegades, no la tinc prou racionalitzada com per explicar-la millor amb paraules, i menys ara que mercuri ha entrat a taure...
intentaré consultar-me
vinga doncs...
ah, i sí, ens diuen tianencs!
hahahaha!!
hahaha...
amb tots aquets comentaris ja m'he perdut, al lo que anava, moi tu ets un tio super autèntic no et deixis arrossegar per la societat, si tens ganes de fer salud, la fas i si vols fer exercici fes exercici, però no t'obsessionis,que et canses de fer-ho a pendre pel ...i ja està.
ah! i si algun dia tens fills seras un pare collunut, per que ets una bona persona i prou noble em tu mateix.
Alguna cosa pillo, és una sensació que a vegades l'he tingut, si més no, quan fas allò que està establert i no pas el que sents, i que allò que fas per norma o pel motiu que sigui et porta a un món en que ni tu mateix et reconeixes, i si que et porta satisfaccions materials o d'ego però a costa de què, de canviar-te perquè els altres et vegin d'una manera determinada, la manera que tu vols que et vegin, i en el camí per intentar-ho doncs et perds i ja no sembles tu i llavors ho sacseges tot, com pots, i tornem'hi. I aquí hi han moltes coses que t'han transmès i moltes coses que tu transmeteràs...i així va fent. Potser més que en l'intentar ser allò que penses que series perquè els altres et veiessin com tu vols que et vegin...-descansa-... és fer el que et roti, parlant en plata. Potser m'he liat una mica i no va per aquí la teva història. La meva ja ho crec.
Salut! i Esport!
Publicar un comentario