és com un objectiu,
el que vull fer de veritat,
perquè hi he estat i mola,
mola molt el present...
però normalment aguanto molt poqueta estona i de seguida torno a trobar-me instalat en llocs on no sóc, moments del futur o del passat, pensant en coses que no són el que estic fent, el que m'està passant just ara...
ara, sí, és aquest capicua de paraula que ens rodeja constantment, a nuestro alcance todo el rato pero escapándose de entre nuestras mentes, activas mentes
algun ratet de planejar certes coses, o recordar-ne alguna altra, vale, pot estar bé, deu ser fins i tot necessari, ho accepto,
però sempre...
tota l'estona divagant sobre què passarà o què vaig fer...
no sé,
m'encantaria tornar al present i quedar-m'hi...
...suposo que sempre ens quedarà l'aire, my good old friend the air, oferint-nos ara sí ara també la deliciosa opció de respirar i tornar a l'instant que estem, tornar al present, perquè és l'únic lloc on som, i casi mai no hi som
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
7 comentarios:
Doncs si, totalment d'acord...és el lloc on sempre hi som però mai hi som del tot... i quan hi som, SOM! Sense passats ni futurs que ens condicionin, l'endavant com un misteri que descobrim a cada segon. Ara i aquí! Els budistes diuen que aquest estat quan aconsegueixes que sigui permanentment és la il.luminació. Em conformo amb aquestes intermitències que em duu la vida, més no s'hi pot fer!
Un escrit que m'arriba! Salut!
Has probat de deixar d'anar a veure aquella persona desèrtica a qui havies de visitar urgentment dissabte?
Altament recomanable Moi!
Fins ara
Si saps que no hi ets prou
és perquè alguna cosa saps... quan me´n recordi de fer-ho, respiraré a la teva salut.
Si saps que no hi ets prou
és perquè alguna cosa saps... quan me´n recordi de fer-ho, respiraré a la teva salut.
l'ara no és el punt que hi ha entre l'abans i el després?
tots ens hi anem movent...
sí, he sentit que l'ara és un convertidor de temps.
va convertint el futur en passat,
i tota l'estona: tu, futur, ara ets passat; i tu, futur, passat!
i vinga vinga, convirtiendo...
in eternis
No hi ha present, tots els camins són records o preguntes.
Miquel Martí i Pols
No sé, és una frase que m'agrada...
Publicar un comentario