aquest rellotge me'l va regalar la roser, la meva tieta (tanti en suec, que és l'idioma que ella ara parla més perquè està vivint a suècia), i està basat en una idea que se li va acudir davant del mar fa uns set ò vuit anys, quan jo treballava al bar tiana i tal èpoques... i es veu que a resultes de llegir algun escrit aquí al meu blog, o pel que fós, va recuperar els esboços realitzats aquell 10 de juliol del 2001 i va decidir convertir la idea en realitat palpable, i disfrutable, i així va construir aquest súper rellotge que jo tant necessitava i que tan i tan bé ens està anant als qui en podem gaudir cada cop que mirem l'hora, vull dir l'ara, i me'l va enviar pel meu aniversari d'enguany i ja el tenim penjat en ací sobre la finestra de cal piano.
gràcies!!!
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
10 comentarios:
és un molt bon regal
Com a bona tanti sempre m'ha agradat regalar coses que fan servei. Ara bé, la pràctica la portem justa... mira què va passar quan et vaig preguntar l'hora l'última vegada que ens vem veure... dos cops seguits!!!! Serà la primera cosa que et pregunti la propera vegada que ens veiem ;-)i com que de fet sempre és ara... doncs tampoc cal que ens hi matem,no? T'estimo, jove!
La cosa més útil que he vist des de fa molt temps. Un petó i una reverència per la tieta. Ben jugat!
nano ja pots estar content amb una tieta aixì, me la deixes una temporadeta? vaaaa siiiiii, quina hora es ara? ;-)
molt bona idea, no perdis més el temps i torna amb nosaltres, t'estem esperant precioso, que el festival comença ja...
ei, avisa al sotracs, que no es despisti!!
Ostres! Espero que l'hagi pantentat, aquest rellotge, perquè és una idea fantàstica! Ben original i molt maca! Aix, tan de bo tingués jo una tieta creativa!!! :)
Moi, veig l'agulla del rellotge una mica embustrejada, de fet ja se'm va embustrejar a mi al col.locar-la i vaig intentar dissimular-ho. En tot cas ja te n'enviaré una de recanvi per correu, sent com és dímportant que sempre poguem saber que sóm a hores d'ara...
has llegit algún cop algún post d'aquest xaval? el video que hi te posat aqui http://edugoncas.blogspot.com/2008/06/sapropa-festa-major.html m'ha recordat a tú, ves.
ole, ole, les arts plàstiques al poder, per admirar, per expressar, per fer sentir....
molt xulu!!
M'encanta Moi!
Publicar un comentario