més moments normals a can rajoles, pensió, hospital i santuari on vivim amb aquests tres interns, peregrins, persones que apareixen. Això és mig minut de normalitat absoluta
en aquest vídeo sembla allò.... un matí fa una estona que us heu aixecat, no hi ha gaire pressa per fer res... esteu assajant hi ha un ambient relaxat guay. Molt artístic, no s'essembla gens a la meva vida cotidiana, la meva vida cotidiana de bon matí és com una casa boixos.
haha ei, tranqui per la peli, jo fins d'aquí un parell de setmanes segur que no faig séssion... i sí, clar, passa quan vulguis,ja ho saps... passeu tots quan volgueu pennya, ja ho sabeu! a lo que salga!!
també toques el piano? a banda de saber treure somriues es una de les coses que més m'agraden, el so del piano i les persones que el saben fer sonar...
I com sempre en Moi treu un conill del barret i en fa les delícies per aquesta nena que sóc, que em manquen rialles i caramels per llepar i empastifar-me la cara. Realment has aconseguit augmentar les arrugues de la comissura dels llavis amb un impertinent somriure que sempre se'm dibuixa quan et llegeixo. Merci!
7 comentarios:
M'agrada la vida a can rajoles i els seus vídeos costumistes. Espero que en vagis posant més :)
en aquest vídeo sembla allò....
un matí fa una estona que us heu aixecat, no hi ha gaire pressa per fer res...
esteu assajant
hi ha un ambient relaxat guay.
Molt artístic, no s'essembla gens a la meva vida cotidiana, la meva vida cotidiana de bon matí és com una casa boixos.
Tardaré una mica en tornar-te la peli.
Si la miro aquesta setmana crec que ho envio tot a la merda i em faig Alexander!
Que macos sou els de Canra!
Jo vindré un dia a improvitzar crec...això s'ha de viure en directe!
haha
ei, tranqui per la peli, jo fins d'aquí un parell de setmanes segur que no faig séssion...
i sí, clar, passa quan vulguis,ja ho saps...
passeu tots quan volgueu pennya, ja ho sabeu!
a lo que salga!!
també toques el piano? a banda de saber treure somriues es una de les coses que més m'agraden, el so del piano i les persones que el saben fer sonar...
Normaaaaaaal
I com sempre en Moi treu un conill del barret i en fa les delícies per aquesta nena que sóc, que em manquen rialles i caramels per llepar i empastifar-me la cara. Realment has aconseguit augmentar les arrugues de la comissura dels llavis amb un impertinent somriure que sempre se'm dibuixa quan et llegeixo. Merci!
Publicar un comentario