tots som coses
que fem coses
amb coses
una cosa, una altra cosa,
i vinga cosa que és més cosa
i cosa que és més cosaqués.
veig tot de coses que passen
i coses que són coses
fent moltes altres coses diferents,
però coses igualment,
per tant també semblants
a l'existència de les coses
i els invents.
els invents potser ja són una altra cosa,
la qual cosa significarà que ens quedem sabent que
cosa és una paraula,
per tant també una cosa,
perquè les paraules també són coses.
i així tenim que concluïm que la cosa està ben clara:
inclosa la cosa com a cosa,
i cosa que és,
cosa que és cosa,
sabem potser una cosa que sabem
i és ben sucosa i curiosa:
què?
ai, no he dit res,
és que volia dir una cosa:
la cosa és aquesta,
que no és res,
però ja és alguna
cosa
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
12 comentarios:
mmmm... jo et dono la raó, perquè no gosaria de rebatre-la! tanta cosa amunt i avall, al final crec que no he aclarit res!
quines coses que tens...
ai, llegir aquest article m'ha fet molta cosa
i he sentit com una cosa dins meu que m'ha impulsat ha escriure aquest post-cosa
El 21 de juliol m'agrada molt.
Moi ets una cosa...
quina cosa,LA VERITAT ES Q m'ha agradat molt el tema cosa, PERÒ I LES COSETES, Q PASSA AMB LES COSETES?
les cosestes bones, sí, és veritat, no ens en descuidéssim pas, de les cosetes...
és una coseta que se porta molt!
Un bombó xocolata de la "Caja Roja" de Nestlé és una coseta.
La capsa sencera és una cosa.
Ambdues coses engreixen (ostres, quin final més trist!)
be, de coses ni ha a tot arreu, quina cosa oi?
és que m'he oblidat una coseta, de dir una coseta, vull dir,
NO CANVIIS mai coseta!!
Com t'acabo de llegir en un altre lloc... jejeje "cosa" i "res" son el mateix :-)
He tornat aquí, a llegir de nou el teu escrit... i he pensat que si l'haguessis escrit en llatí, l'hauries titulat "RES"...
És fascinant la llengua catalana, eh?
Vaig a dinar alguna cosa a casa els sogres... però... i si no em donen res??
ja marxo, ja marxo... :-)))
Publicar un comentario