més que amb els tics, amb un tic en concret o algun tic cabrón determinat, amb el que tinc problemes és amb ratxes de dos tics, ratxes cícliques infinites de dos tics que tots dos han de ser l'últim,
i aquí, exactament aquí, ve la terrible terribilitat d'aquests espirals d'estats en que entro, em pillen i em col·lapsen, i no veig per on parar-ho ni sé com escapar-me'n...
és increïble, quina vida!
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
3 comentarios:
Molt de tant en tant m´agafa una mena de micro tic que em fa micro girar el cap. És una mena de desconnexió incontrolada que no em produeix res més que una mena de buidor.
Un micro no ser-hi.
No ho trobo desagradable... a vegades em produeix micro angoixa per allò de la falta de control, pero més aviat em produeix curiositat.
Jo fa 26 anys que toco fusta. Sempre porto una agulla d'estendre la roba de les antigues (de fusta) a la bossa, per quan es presenti el cas d'haver-ne de tocar. A vegades és un no parar. Ahir vaig anar a una conferència sobre el canvi climàtic i la vaig haver d'estar tocant tota l'estona (l'agulla d'estendre). És un tic això?
mmm...
no sé crec que no, que això és una mania.
s'ha de diferenciar entre tic i mania...
la mania és més cerebral, el tic casi no el pots controlar, o en tot cas és molt difícil
Publicar un comentario