per sobreviure,
per continuar,
per aguantar,
i els dies que no em puc enganyar em desmonto
perquè... com soportar el pes d'aquesta realitat brutal que ens sobrepassa i ens rodeja impregnant-nos de tantes sensacions indesxifrables?
no sé, són dos o tres dies que no em conec,
suposo que canvio, creixo,
i finalment aconsegueixo tornar-me a enganyar.
per sort!
llavors em torno a sentir viu i esperançat, recupero la il·lusió
i la consciència plena de que m'estic enganyant per no desaparèixer
m'enganyo
i ho sé
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
10 comentarios:
Per mi moltes vegades és la única manera de mantenir el somriure. T'enganyes i somrius, i el somriure t'anima i llavors rius. I de cop saps que estàs evitant algunes realitats, però que estàs dret i vas endavant. I vas amb un somriure i això fa que la gent i la vida al teu voltant siguin més agradables.
Tampoc podem estar tot el dia llepant-nos les ferides, no?
Incluso en esos dias en que nos llenamos los espacios de engaños que nos hacen sonreir vale la pena sobrevivir. La realidad nos da un golpe en la cara pero siempre hay alguien que te mira de reojo y te manda un guiño. Es entonces cuando te das cuenta de que estás vivo. A veces, pasa.
Ei, fitipaldi!!
Aquesta veu és més impregnada de la meva nostàlgia que no pas dels teus fantasmes!! Que ens estem canviant les mudes?? Saps, quan et mires i et dius que t'enganyes és quan ets més honest amb tu mateix. Has mirat la realitat de cara i li has dit: "t'adoro, i vull seguir fent l'amor cada nit amb tu però hauré de fingir dia rere dia aquest orgasme que crida d'èxtasi darrera un somriure de conformitat??". A vegades, toca fingir, però ets coneixedor del que hi ha i simplement comprens el món i intentes consolar-lo i canviar-lo!
Un petó gegant!!!
Pain is jut pain...
Si vols quedem a ca´n Boter un altre cop i fem uns ejercicios... riurem i sentirem dolor un altre cop.
What is suffering?.
Cabroneeeeeeeeeeeees!!
D'allò... que la gràcia està en no enganyar-se i malgrat això seguir somrient eh!
Es pot fer, us ho asseguro.
Primer potser plores, però després et queda un estat de flotar i riure llaaaarg llaaaaaaarg que pot durar anys i tot.
un petó moi!
Dono suport total a la teva teoria dels dinossaures i, amb el teu permís, la difondré.
Gràcies
Quina és la teoria dels dinosaures?
la teoria és que els dinosauris no es van extingir, sinó que van evolucionar.
s'han convertit en aquestes manades de grues que campen pel planeta, nòmades i lentes, dipositant ous a la desbandada, dels quals en surten aquests blocs de pisos que creixen com bolets i ens rodegen allà on mirem...
El que passa és que sempre volem explicacions per tot...i com que no tenim totes les respostes, com que no ens podem ficar al cap dels altres --que jo sàpiga!-- com que som uns ignorants insatisfets doncs au vinga! a omplir-ho tot del que sigui per tal que quedi ben ple (suposicions, jo penso que, potser, i si..., si no hagués passat, jo desitjaria, m'agradaria...) així evident que un s'enganya...i molt!
Canviant de tema... això de la teoria dels dinosaures...llavors nosaltres que som...unes lapes evolucionades dels dinosaures...paràssits...puces... perquè mira que en som de babaus per viure dins d'aquestes formes evolucionades de dinosaures.
Salut!
ostia moy, ets una passada!!
jo crec que si és així llavors nosaltres no som puces ni res de això, sino que reciclem i fem com els crancs que viuen dins una closca de cargol marí, utilitzem aquets ous o bolets per viure però sense abusar eh!, no val tenir dos o tres bolets que sino ja entrem en la especulació.
Publicar un comentario