el veieu?
el veieu o no?
el veieu, no?
al centre de la imatge, mirant cap a la nostra dreta, amb el nas punxegut i sonrisilla...
és un cardiocèfal, sí
claríssim,
sobresurt sobremanera
de fet quan el veus, quan veus el primer, si t'hi fixes de seguida pots descobrir l'altre, mirant-se a tocar de nas contra nas, i aquest sí que és de dimensions cefàliques realment altes, per no dir grans.
són dos dels grans cardiocèfals que hi han escampats per la cosa, la gran cosa vull dir, i el meu germà Isaac va poder capturar-los fotogràficament en aquesta instantània que va realitzar en una de les caminades que es fot de l'aúpa, per aquests muntanyots de trossos de planeta de déu...
que ni dó!!
9 comentarios:
Que bé viuen, oi, els cardiocèfals?
ei, que bé que es veuen oi?
curiós, sabia que hi eren o va ser casualitat?
Ostres!!! Sí que es veuen, sí!!
Admeto que el primer m'ha costat una miqueta, però un cop he vist el primer, el segon ja ha estat "coser y cantar" :-))
eh que sí...?
són així, els cardiocèfals.
i estan per tot arreu, sí, n'hian més, molts més, de multitut de mides, formes i colors
i tamanys, textures, etc...
igual a vegades passen desaparcebudets, però un cop els pilles ja...
i sí, com hi van...
diria que no ho sabia, quan va prémer el gallet, sinó que un cop vem veure la imatge va ser quan es van desvelar en la seva espectacular magnitut...
curioso. muy curioso...
Sí!!!, costa de veure'ls per al final si que hi son.
Quina sort, poder-los trobar, ja que d'aquí poc, quan caigui la neu de l'hivern, sen aniran a dormir, com els ossos, i no els podrem veure fins l'any vinent.
Quina sort poder dormir tot l'hivern seguit
Ja veurem si l'any que ve reapareixen.
M´ho sembla a mi, o son mascle i femella?
com hi van, allà, tranquils, anari anant...macus de veure, realment!
Ara, com ja sé on son, puc tornar a venir i els trobo ràpidament jeje
Publicar un comentario