quan estic a dalt
sempre m'arrepenteixo de coses que he fet
mentre estava a baix
i m'intento convèncer de no tornar-ho a fer
quan torni a estar a baix
llavors
quan torno a estar a baix
sempre m'arrepenteixo de coses que he fet
mentre estava a dalt
i m'intento convèncer de no tornar-ho a fer
quan torni a estar
a dalt
és increïble
quins vaivéns...
quan m'aconsegueixi instalar en l'equilibri fliparé
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
7 comentarios:
Però per què hauries de voler-te instal.lar en l'equilibri? No hi ha cosa més avorrida...
Nooooooooooo, l' equilibri no. Intenta no mirar cap abaix quan siguis adalt i prou. Sort
també podries mirar de no penedir-te de res del que facis
Ostres!!! Això és filosofia pura!!
Quan jo era petita tenia un malson recurrent...
Arribava a casa (vivíem en un tercer pis sense ascensor) començava a pujar escales, primer, segon... quart!!... uisss m'havia passat... baixava... quart, segon!! Havia desaparegut el MEU!! La meva casa!! No hi havia tercer!!
Estava obligada a quedar-me massa amunt o massa avall. No trobava el meu lloc :-(
hola xaval, ja veig que enfeinat i cansat de tant pujar i baixar. I si descanses una estoneta?
Jo acostumo a anar per dalt com un pardal, o més, en part perquè per dalt és on habitualment hi trobo núvols i perquè em passo estones mirant mapes d'altura, véase mapa de temperatura i geopotencial a uns 5500 metres i a uns 1500.
Sats?
Publicar un comentario