sí, ja no aguantava més, ho necessitava
a més, amb tanta gent al meu voltant comprant-se cases i pisos, i fent-se hipoteques i lísings... mira, no ho he resistit més i m'he pillat un barco.
ja hi havia estat, però ahir ho vaig confirmar conscientment
està aquí tiana, el tinc a menys de tres minuts de casa, i de moment el visito alguns ratets per anar-me aclimatant a l'espai i al tipus de sensacions.
igual la idea serà acabar-m'hi traslladant per instal·lar-m'hi definitivament, no ho sé, a veure com va tot plegat, però de moment ahir al vespre ja vaig flipar, i ara hi he tornat a estar i m'ha encantat.
és dels altres, com es diu allò?
no és dels...
no sé com es deu dir, però diria que és un vaixell de temps boníssim
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Mariner!
Suposo que saps llegir entre les estrelles? Quina ruta és la de l'oblit, la de terres de vida lluny de la nostàlgia??
Ja he tornat de Londres, amb crònica de les peripècies viscudes!
Un petó!
Ei John Silver!
Hmmmm... Un barco.... tianenc?... Interessant !!
Tu saps la ondita del barco d'un tal Noe (Noenst pels amichs) que el busquen per tot arreu?. Diuen que habia d'estar dalt d´una montanya per la cosa del diluvi sideral que habia de caure.
Potser la teva linia d'investigació m´interessi.
I si no és el barco d´en Noe, serà una senyal divina igualment. Del "lluvias y claros con chubascos dispersos" passarem a unes tormentes del quinze. I després del setze. I en Montesdeoca a la tele dirà que no perdem la calma i que pujem als arbres poc a poc. Les dones primer. Digue´m paranoïc si vols, pero estic segur d´aixonst.
Puc fer de grumetenst? Pillo parche per tu, oh capità?
Publicar un comentario