No, si és molt fàcil jugar a robots!

A Barcelona, per exemple, si vas pel metro, allà a l'andana o caminant pels passadissos, que fàcil per exemple intentar seguir aquella línia blanca de rajoles diferents....
Passa que clar, de cop sempre et pots trobar un humà parat allà al mig consultant els horaris i els cartells, o el que sigui que faci allà parat, simplement distret matant el temps, o intentant ressucitar-lo, però gens conscient evidentment de que està parat just enmig del recorregut que tu, com a robot del joc que dèiem, t'havies marcat o pre-fixat com a possible ruta inicial.
I clar, per una cosa o altra (cuidado que no et confonguin amb el que no ets) has d'acabar sortint dels marges de la passarela que t'havies imaginat i trepitjar la zona predestinada en un principi a l'ús i bon trepitjar dels humans, en un més dels quals tu t'has convertit havent d'abandonar el teu joc robòtic i acudint-se't que millor que el pròxim cop no canvïis el teu itinerari, sinó que com a bon robot ben construït, amb tota correcció i gran amabilitat, potser pots comentar-li a l'humà que està quirot com un espantaocells que s'enretiri o "cuidado, que passo per la cinta blanca aquesta, jo..."

2 comentarios:

lia dijo...

si és que aquests humans estant ben sonats...mira que pararse allà al mig de la cinta blanca...és que sel's hi envà la olla! jo moltes vegades també jugo a seguir linies o a no trepitjar-les...

gemma dijo...

doncs jo la veritat és que... les conto. Molts i molts milions de ratlletes...