sense gaire intenció

em pregunten si sabré dir que sí
quan arribi el moment de dir que no.
els hi dic que sí i penso que el moment ja ha arribat.
no sé si no se'm creuen o si se'ls hi creuen els cables,
crec que dubten i creen una nova instrucció.
n'hauré de fer un bon ús i saber-me mantenir amb decisió,
els hi responc que no tenen per què patir.
respiren, respiro.
és una situació i ells l'han creada, tot i que potser he estat jo i no veig clar per on sortir-me'n, encara menys com m'ho faré.
sé que saben moure's i saben que sé com fer-ho perquè sembli que no ho sé.
torno a dissimular i ells fan com si no haguessin vist res
jo he tancat els ulls i ja no hi eren
si no han desaparegut ja pot ser que ja no ho facin
però no hi són per enlloc i em quedo sol pensant que sí,
que el moment ja és arribat
i dic que sí,
que clar que sí