però és que no puc parar de ser jo

i aquí ve una de les grans tragèdies, clar...
potser és massa bèstia aquesta paraula?
és igual

però és que no puc evitar la sensació que tinc tan sovint

com m'agradaria deixar de ser jo...
una estona, almenys,
o de vegades.

molt sovint potser seria massa,
i sempre està claríssim que és passar-se,
però de tant en tant,
casi mai, si voleu,
tot i que això és molt poc
i no puc negar que aspiro a més,
vull acostar-me com a mínim a bastants cops,
i si tant és massa agosarat,
potser em conformaria amb
ocasionalment
algo com a ratos...

en tot cas ho trobo ben terrible

no poder deixar de ser jo
estar fora d'aquí algun moment i notar-ho
no sé el què però notar-ho
notar això que deu haver-hi per aquí fora
en forma com de realitat
i que ves a saber com deu ser en realitat...

qui ho pugui saber que flipi
fins llavors, anem intentant-ho

casi constantment
o sempre que ho fem
però ho provem

i hi han moments
què?
ara, ara...