i és una cosa que m'encanta.
de vegades igual ni hi penso, però de cop hi ha una època que dic hòstia, que guai, vaig a dormir, avui dormo, quina delícia, quin plaer, com ens encanta!
i no és una cosa que dius buenu, aquesta setmana igual dormiré algun dia...
no no, en principi cada dia, o casi, dormim.
a les nits, de fet, normalment, però ja mos entenenc...
i cada dia mengem, sats?
com si res, allò... ah, que guai, aquesta setmana he menjat algun dia...
no!
cada dia
i si algun dia no mengem, o no dormim...
fua!
terrible
som ben dèbils realment...
com ens agrada, però, dormir...
i menjar...
i mil coses més , clar, és de evident
i per desgràcia ja ho sé que hi han llocs on no mengen cada dia
però no és d'això que volia parlar avui, que m'agafen tot de coses...
avui volia fer incapié en el fet, la proesa, de dormir.
per exemple, ahir a la nit em vaig estirar al meu llit, perquè tinc un llit, flipeu penya, i em vaig adormir i he dormit bastanta estona, casi tota la nit.
que fort
i avui segurament també dormiré
que fuerte neng!!
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
7 comentarios:
bona nit, doncs
I dormir acompanyat? que m'en dius?
ei!!!, bona nit, i TAPAT
Mos encanta dormir, crtament. Jo porto una setmana dormint ben poc. Avui unes tres horetes, ahir unes 5, i hi ha hagut un parell de dies més que n'he dormit 4 o així. Una putada, perquè mos agrae molt dormir. I acompanyat mos encanta Marçal!
Es una cosa, això de dormir, que a tots ens encanta, pero resulta que té una funció biològica important i aixís ens han fet per tal que ens agradi.
Fixem-nos que dormim tots: les persones, els animals, les plantes, es a dir tots els essers vius, i es que quant dormim estem carregant piles.
La durada del dormir varia segons els individus: n'hi ha que en tenen prou amb 3 o 4 hores, i d'altres en nesseciten 9 o 10, i es una cosa molt particular e íntima
Sempre he cregut que dormir —prò dormir bé, eh?— és un dels grans plaers de la vida, si sabem gaudir-ne, és clar!
Fa uns quants mesos que no dormo gaire bé. Sembla que tinc estrès. Suposo que per això t'entenc perfectament! Valoro moltíssim el son, el bon son, prò fa temps que no li veig el pèl!
Jajajajajaja bé, cada dia dormim, és cert.
Fa dos o tres dies (i és ben cert!) em vaig quedar clapada davant l'ordinador escrivint posts als blogs que visito.
De cop i volta em vaig despertar i havia apagat l'ordinador... i no rercordava haver-ho fet!!
Al dia següent em vaig fer un fart de repassar tot el que havia escrit a veure si havia posat moltes burrades, pero no, tot era tan seriós com sempre.
Publicar un comentario